Habemus Papam emeritum. El Pontificat i l’herència de Benet XVI

En Colom a Barcelona

Pròleg de Jordi Bilbeny

En Colom a Barcelona és l’obra d’Antonio Rumeu de Armas que explica l’arribada del Descobridor d’Amèrica a la capital catalana, on és rebut per Ferran i Isabel. La recepció a la capital del Principat de Catalunya que tenim en la documentació s’havia discutit fins que el professor Rumeu va publicar aquest llibre el 1944. En Colom a Barcelona marca un abans i un després en els estudis colombins, una revolució acadèmica pel detall i per la precisió amb què es mostra la ciutat de Barcelona i el seu paper en el Nou Món.

El "Quixote" va esborrar el "Quixot"

No llegiu El 'Quixote' va esborrar el 'Quixot'! Pot tenir conseqüències fatals. Per amagar el que es diu tot seguit, s'ha inventat la censura; les fogueres s'han alimentat de llibres i, de vegades, d'autors.
Sabeu que posseir determinats llibres era mortal? Només tenir-los a casa era delicte i el posseïdor n'era severament castigat. I tot i així no només us n'emportareu un a casa, sinó que teniu la pretensió de llegir-lo!
Qui vulgui saber per què el govern espanyol va crear la censura i aquesta censura eliminava, corregia, mutilava obres i autors, en aquests fulls maleïts ho trobarà tot. O és que ja coneixeu els temes aquí denunciats?
Si goseu passar endavant, degustareu els fruits de la feina del censor esforçat --un home que, de vegades, algun frívol ha volgut tractar de babau, inútil o inculte, sempre fàcilment enganyable.
Esgarrifeu-vos! I no digueu a ningú que teniu aquest llibre! Amagueu-lo on no el puguin trobar mai. Que ningú encengui foc amb les seves pàgines, ja que ens faria plorar, no pel llibre mateix, sinó pels molts altres que aquí són homenatjats, que així van finir. Si us troben amb aquest material, haureu d'assumir-ne les conseqüències.
El 'Quixote' va esborrar el 'Quixot' recull fets molt notables vistos des d'un angle sorprenent, fins i tot impensable, après en els missatges secrets desxifrats. Qui llegeixi aquest llibre començarà a eixamplar la manera d'entendre moltes coses i d'explicar-se'n d'altres.

Història de Cuba segle XX

Artur Mas. Biografia d'un delfí

Sota l'ombra protectora del principal polític de Catalunya, Jordi Pujol, ha aparegut un nou personatge públic, Artur Mas, de qui pràcticament no en coneixem res, ni el pensament ni les obres. D'on surt i qui és aquest nou líder que és al capdavant del primer partit català, i amb l'encàrrec de portar de nou a la victòria Convergència i Unió, la formació que ha governat el país els darrers vint anys?
"Artur Mas. Biografia d'un delfí narra, des d'una òptica política i humana, qui és l'actual conseller en cap de la Generalitat. I ho fa a través d'una biografia independent escrita per una periodista que ha seguit de prop la realitat política catalana els darrers deu anys.
L'arribada a la primera l'inia política d'Artur Mas és narrada amb rigor periodístic i ritme trepidant, alhora que s'hi analitzen els trasbalsos que ha viscut el nacionalisme conservador català quan ha hagut de substituir el seu líder històric. L'autora traça l'itinerari biogràfic de Mas, des dels seus orígens familiars fins a la seva arribada a la política en el darrer tren, el de l'Administració. Però aquest llibre també ens dóna la clau per entendre com un jove polític gairebé desconegut ha aconseguit la confiança de Pujol en el moment d'efectuar el seu propi relleu.

L'art de la comunicació secreta. El llenguatge de la criptografia

Què tenen en comú el Kamasutra i la Bíblia? Quin fet uneix les biografies de Ramon Llull, Roger Bacon, John Dee i Leonardo da Vinci? Per què és millor el codi Morse que el codi ASCII? Sabíeu que el programa Echelon intervé rutinàriament les converses que manteniu a través del telèfon mòbil? Quina connexió hi ha entre el claustre romànic de la catedral de Girona, les novel·les de Verne, els contes de Poe i les cançons dels Beatles? Com és possible que la informació d'un arxiu es pugui comprimir? Com es protegeix la informació que circula per Internet? És factible laconstrucció d'una màquina del Secret Perfecte? La criptografia és l’estudi dels mètodes utilitzats per enviar missatges de manera encoberta per tal que només el receptor sigui capaç de llegir-los i entendre’ls. Aquesta disciplina ancestral ha protagonitzat fets històrics relacionats amb la guerra i la pau, l’espionatge, la diplomàcia i la caiguda i el ressorgiment d’imperis i civilitzacions. Un imperceptible fil de llum travessa el túnel del temps i uneix la batalla de Salamina del segle V aC amb la derrota japonesa de Midway al 1942. Si estireu el fil, descobrireu un munt de conxorxes, anècdotes històriques i ficcions literàries, aprendreu a desxifrar criptogrames enrevessats i podreu respondre aquestes i moltes altres preguntes.

Bon cop d'estic. La lluita per les seleccions esportives catalanes

"Bon cop d’estic. La lluita per les seleccions
esportives catalanes" és un recorregut per les raons històriques i jurídiques que han conduït el poble català a reclamar seleccions pròpies i, per tant, autonomia esportiva. L’autora dibuixa els passos que ha seguit l’esport per aconseguir el reconeixement internacional.
Una crònica des del naixement del Comitè Olímpic de Catalunya (COC), a principis del segle XX, fins a les relacions amb el fundador de l’olimpisme Pierre de Coubertin; des de l’esport popular o roig de l’Olimpíada Popular de Barcelona (1936) i l’esport sota el model feixista italià del franquisme fins a la renaixença del COC i els Jocs Olímpics de Barcelona.
"Bon cop d’estic" tracta a bastament el darrer episodi a Miami, el 2004, en què el reconeixement internacional de la Federació Catalana de Patinatge (FCP) permetia que les seleccions catalanes d’hoquei patins, hoquei en línia, patinatge artístic i patinatge de velocitat participessin internacionalment de manera oficial.
Un itinerari detallat de la intervenció i politització del govern Aznar-Zapatero en el tema esportiu, amb ingerències diplomàtiques i polítiques, les quals van provocar que més tard, a Fresno (Califòrnia), es frenés momentàniament el
reconeixement internacional de l’esport català.

Carta a Catalunya d'un nacionalista valencià

"Carta d’un nacionalista valencià" a Catalunya obre el debat sobre quin tipus de relacions polítiques tenim amb els valencians des de Catalunya. Carles Recio, de manera epistolar, es dirigeix a Catalunya i repassa les idees de Països Catalans de la Renaixença ençà, el valencianisme polític actual i els diversos regionalismes, de Joan Fuster a Blasco Ibáñez.
L’autor ha estat l’ànima del polèmic valencianisme d’Unió Valenciana, els seguidors del qual se’ls coneix com blaveros. Un llibre clau en el dabat valencià /català.

Atles del somni català

A la Catalunya del segle XV, hi coincidien russos, tàrtars, jueus i sarraïns, grecs, sudanesos i altres europeus (occitans, francesos, italians…). L’anar-i-venir de gent rarament s’ha aturat al llarg del temps.
Les raons i les circumstàncies dels nouvinguts són ben diferents. Hi ha estudiants, aventurers i somiadors, i n’hi ha que fugen de la por i que s’escapen de la gana. A tots els empeny la il·lusió d’una vida ideal. El seu viatge fins a Catalunya està carregat d’atzar i de somnis. A mesura que han anat arribant i quedant-s’hi han transformat el paisatge humà de les ciutats, dels pobles i també de la pagesia. Amb la seva presència, el país s’esquitxa amb trossos de món, maneres d’entendre’l, accents i pregàries diferents. Mirant-los i escoltant-los imaginem com podria ser el futur de Catalunya.
A Atles del somni català no hi són tots els noms ni totes les procedències: tampoc no hi cabrien. S’hi dibuixen unes quantes històries que s’allunyen de les estadístiques i els números. Són relats de viatges emocionals, recorreguts que van més enllà de les geografies. Un llibre de ruta, de l’Equador al Japó passant per l’esperança, la il·lusió, la tristesa o el desig; amb parades a l’Argentina, el Paquistan, França, Xina, el Marroc... Un petit atles de somnis per comprendre una mica els catalans d’avui i, a la inversa, les migracions dels catalans d’ahir als països ideals dels nouvinguts.

El Sàhara occidental

El Sàhara Occidental va ser la darrera colònia espanyola a l'Àfrica. El 1975, va ser abandonada a mans del Marroc i Mauritània després de la Marxa Verda del rei Hassan II. "El Sàhara Occidental. Història i actualitat d'un poble" explica el naixement de la República Àrab Saharauí Democràtica en el Sàhara Occidental, el reconeixement del dret d'autodeterminació per les Nacions Unides i la resistència a l'ocupació marroquina davant del trist paper de l'ONU en la guerra i el conflicte de descolonització.

La legió blanca

El 1984, un noi de divuit anys ingressa voluntari a la Companyia d’Esquiadors i Escaladors de Vielha. Sense saber-ho, ja forma part d’una unitat disciplinària de l’exèrcit. Els següents divuit mesos, es veurà sotmès a tota mena
d’agressions físiques, psicològiques i emocionals, i haurà d’aprendre a conviure amb exconvictes, atracadors, violadors i assassins. La permissivitat dels oficials motivarà sovint conductes vexatòries dels veterans cap als soldats novells. Aquestes situacions esperpèntiques, sumades a la fèrria disciplina i a les dures condicions de l’ensinistrament militar, convertiran la Companyia en un veritable malson per a la majoria de soldats. L’única obsessió del protagonista serà sobreviure a aquesta allau d’experiències traumàtiques, i sobretot mantenir la integritat per no caure en el malentès sentiment de revenja que practiquen la majoria dels seus companys.
"La Legió Blanca" és un reportatge novel·lat autobiogràfic que narra uns fets verídics, vint anys després que l’autor els visqués colpidorament.
El temps permetrà analitzar les situacions viscudes amb una major serenitat. Una serenitat que ajuda a disculpar certes actuacions i analitzar el comportament de les persones quan se’ns sotmet a situacions a què no estem avesats. L’obra també fa reflexions sobre la finalitat dels exèrcits i la necessitat dels mandataris per governar la voluntat dels seus ciutadans a l’hora de dirigir-los a la guerra

L'ombra de les sectes

Dins una quotidianitat cada cop més complexa, on sembla que la pròpia iniciativa i la voluntat no val res, hi ha qui té el desig de trobar un espai segur i tancat que respongui a totes les qüestions de l’existència.
Amb aquesta promesa, amb aquestes angoixes i amb aquestes inquietuds, les sectes -amagades rere diferents caretes- recluten acòlits en tots els grups socials i en totes les edats.
"L’ombra de les sectes. Guia bàsica de grups de manipulació mental" ressegueix l’engranatge dels grups de dependència establerts als nostres
països. Transnacionals, manipuladors i totalitaris, a través de gurús divinitzats o vius, aquests nuclis prometen la curació i el saber, la justícia i la felicitat... però el que cerquen només és la dependència, l’espoliació i els diners dels adeptes.
Com prevenir i com sortir-ne són algunes de les preguntes i respostes que dóna aquesta obra.
És la primera vegada que, en l’àmbit dels Països Catalans, un llibre tracta aquest tema

Titot. 15 anys parint Brams

La música és un vehicle tan espaiós que hi cap tothom; hi ha qui hi passeja emocions profundes, qui hi trasllada sentiments, i d’altres hi embarquen idees. Brams, sens dubte, pertanyen a aquest últim grup, el dels que carreguen la música de missatges i l’empenten ben fort perquè arribi el més enllà possible.
"Titot, 15 anys parint Brams" és un recorregut per la història d’aquesta formació musical i tot el que l’envolta sota el punt de mira telescòpic d’en Francesc Ribera Titot, qui n’ha estat el cantant i cap visible des de la formació del grup, l’any 1991 a Berga, fins a la seva recent dissolució. Aquesta crònica arrenca amb la defensa d’un ideari polític més aviat pintat a les parets que no pas dalt d’un escenari i culmina en un concert a Berga, sota el lema Sempremés, on els milers de seguidors acumulats al llarg dels anys van poder acomiadar-se de Brams i els Brams van intentar deixar-los la seva imatge gravada a les memòries. Pel camí, gairebé sense voler-ho, hi queden aquelles cançons impresentables, les nits fins a les tantes del matí de l’endemà, i també una de les històries del rock català.

Rue traversière. Una història de la resistència antifranquista a França

Josep Jové, un militant del PSUC de la Conca de Barberà a Montblanc, s'ha d’exiliar a París als anys quaranta per raons polítiques. Ell i la seva dona portaran al costat de la Gare d’Austertitz, a la rue traversière de París, durant trenta anys el principal centre d‘acollida i recepció de la resistència antifranquista de base a París.
Una història amb molts protagonistes i un sol objectiu: enderrocar la dictadura del general Franco.

Una guerra al paradís

"Una guerra al paradís" recull les reflexions d'un fotògraf "free lance" al llarg d'algun dels seus viatges arreu del món. L'obra està escrita en una prosa commovedora, potser perquè l'autor no té cap altra pretensió que la d'acostar-nos a les punyents realitats humanes de Bòsnia, Kosovo, Mauritània, l'Ulster o Guinea Bissau, tot realitzant una crítica ferotge a l'absurd de la guerra, però també una autocrítica a la indiferència i a la hipocresia occidentals.
L'autor, involucrant-se cada cop més, a mesura que avança aquest "quadern", en projectes de cooperació, s'interroga a cada pas dels seus viatges sobre el paper de les societats occidentals en les tragèdies que es desenvolupen davant mateix dels seus ulls, i ara també dels ulls del lector.
La lectura d'aquest quadern interpel·la els nostres sentiments més pregons i ofereix una mirada inflexible sobre les injustícies humanes i el desequilibri econòmic mundial.

L'altra olimpiada. Barcelona '36

El 19 de juliol del 1936, Barcelona es preparava per acollir la primera celebració olímpica de la seva història, l'OLimpíada Popular. Aquella olimpíada volia recuperar l'esperit olímpic de pau i solidaritat internacionals que, en aquells moments, perillava a causa dels Jocs Olímpics oficials que el règim nazi preparava a Berlín, amb la conformitat del Comitè Internacional Olímpic.

Europa contra Catalunya

"Europa contra Catalunya" és un recull sistemàtic de les raons per les quals la societat civil catalana, i la incivil o política, ha de votar no a la Constitució Europea.
Amb agudesa i ironia, el ciutadà català Vergés ens situa davant del referèndum de la Constitució Europea, una constitució on la paraula "estat" apareix 846 cops; la paraula "ciutadans", 46; i la paraula "Catalunya", cap. Amb la qual cosa hem de deduir que, per cada ciutadà, a Europa hi ha vint estats que el vigilen.
Trobarem moltes raons per votar no a aquesta Constitució: des de la burocràcia dels funcionaris fins a la discriminació del català; des de les faltes a la participació democràtica fins a la manca de control i la corrupció de la Comissió Europea: des de la prohibició de l'ús del català del jacobí Josep Borrell, president del Parlament, fins a la no representació directa de Catalunya a Europa per defensar els nostres interessos.

Carod-Rovira. Saltar la paret

Tots els indicis socials indiquen que a les primeres eleccions catalanes del segle XXI Esquerra Republicana, l'esquerra que va crear i ha governat la Generalitat, pot tenir a través del seu líder Josep-Lluis Carod-Rovira un paper indispensable per la direcció del projecte de la Catalunya d'ara i de futur.

"Saltar la Paret. Biografia de Josep-Lluís Carod-Rovira" segueix el recorregut familiar, social i polític del líder de la històrica formació republicana de Macià, Companys i Tarradellas.
El llibre dibuixa a través d'una narració periodística independent i neutral l'itinerari vital i polític d'aquest de fill de la immigració, els conflictes de creixement i maduresa que va tenir la formació després de la seva tardana legalització o el seu compromís amb la gent i l'ambició de país.

Totes les preguntes sobre Cristòfor Colom

Si el Descobridor d'Amèrica, Cristòfor Colom, és de la família Colom de Barcelona; si Pals és la vila de l'Empordà des d'on se surt cap a Amèrica; si la primera administració americana va ser feta exclusivament per catalans; si els Pinçon eren portuguesos establerts a l'Empordà, en l'època que el Conestable de Portugal era rei de Catalunya; si el nom d'Amèrica ve d'Americ o Aimeric, un parent dels Colom barcelonins; si Jamaica ve de Jacme o Jama, el nom del germà de Cristòfor Colom; si Fray Bartolomé de las Casas era Bartomeu de Cases; si la censura de tot el descobriment i primera administració d'Amèrica feta per Ferran el catòlic i els seus successors, perquè la Monarquia no va voler complir els acords econòmics i patrimonials de les Capitulacions de Santa Fe amb la família Colom...

L'Opus Dei enfronta Catalunya i l'Aragó. L'art sacre de Lleida en joc

"L’Opus Dei enfronta Catalunya i l’Aragó" explica com l’obra d’Escrivà de Balaguer (1902-1975) i els totalitaris falangistes dels anys 40 van coincidir en l’intent de segregar de Catalunya les parròquies de la Franja, primer, i la província de Lleida sencera, després, per incorporar-les a l’Aragó. Els tecnòcrates de l’Opus al govern de Franco van voler fer efectiva aquella alteració sobre els límits territorials de Catalunya i de l’Aragó, que provocà el consegüent enfrontament entre ambdós pobles.
El 1995 l’Opus Dei, seguint les consignes del seu fundador i amb el concurs del mafiós del nunci apostòlic i l’administració socialista de Belloch, va violentar mil anys d’història i va aconseguir finalment incorporar les parròquies de la Franja al bisbat de Barbastre. Actualment, a més, reclamen unes obres comprades pel bisbat de Lleida perquè volen que Torreciudad, la seu de l’Opus, tingui el seu museu a Barbastre, objectiu de tota la polèmica sobre l’art sacre. Per tal d’aconseguir-ho, l’Opus controla els tribunals eclesiàstics, sense divisió de poders, en una farsa sobre la justícia i l’organització judicial, nul·la de dret en els tribunals civils.El llibre també dóna una visió sobre la situació lingüística i l’activisme cultural a la Franja, i sobre la història del Museu de Lleida Diocsesà i Comarcal.

Els nazis a Catalunya

"Els nazis a Catalunya" ens parla d'un episodi fins ara volgudament silenciat de la nostra història: els vincles de Catalunya amb el III Reich.
Rigorosament documentat i objectiu, el llibre és una investigació des de les opinions de premsa que va suscitar l'ascensió de Hitler; en què destaquen els comentaris d'Eugeni Xammar o Josep Pla, fins a les reaccions de la societat civil catalana al fenomen nazi i feixista; de les relacions del Franquisme amb el III Reich i dels moviments dels agents alemanys al nostre país fins a la constatació que, després de la Segona Guerra Mundial, Catalunya va ser refugi de nazis.
El llibre, primera obra que parla obertament d'aquesta relació, identifica la col·laboració amb el Règim de Vichy i designa l'activitat d'alguns catalans afins a l'ideari del III Reich

El país del mig

"El país del mig" retrata sense cap mena de censura fets que l’autor ha vist i gent amb qui ha conviscut durant l’estada de dos anys a la Xina. Hi ha intents d’estafa, descripcions del sistema educatiu (la universitat i el parvulari), comentaris sobre el medi ambient i la filosofia, rodatges televisius, amors possibles i impossibles, professors, una japonesa, filipins, una periodista traumatitzada a la infantesa, un artista rebel, problemes de papers, famílies i, en fi, viatges i situacions on es descriuen ciutats, costums i modes de conducta.
Aquest llibre és una mirada irònica i alhora tràgica d’un país que es troba al mig d’un dilema: avançar només econòmicament i perdre’s com a poble i com a cultura, o bé aturar la falsa aparença de progrés i intentar corregir els estralls que la religió del creixement il·limitat provoca en l’equilibri ecològic, la societat i les persones.
"El país del mig" és, en definitiva, una font directa per a qui vulgui conèixer millor la Xina que mai ningú no gosa explicar, vista i comentada per un europeu crític no només amb ells sinó també amb nosaltres.

El retorn de l'Islam a Catalunya

El retorn de l’islam a Catalunya es planteja com una anàlisi transversal i interdisciplinària sobre les relacions entre història, drets religiosos i catalanitat, dins de la Catalunya del segle xxi.

El llibre examina la situació de les comunitats islàmiques, caracteritzada a grans trets per la precarietat social, l’incompliment de drets religiosos, la desigualtat jurídica respecte del cristianisme, la islamofòbia, la fragmentació i les rivalitats ideològiques, l’avanç del fonamentalisme i les ingerències estrangeres. Davant d’aquesta panoràmica, Abdennur Prado defensa la necessitat de recuperar la memòria històrica de l’islam català i de basar-se en els moviments progressistes dins de l’islam, i fa una crítica esferaïdora de la gestió religiosa de la Generalitat de Catalunya. Un assaig provocador, escrit amb la voluntat de transformar una situació que condueix inexorablement a una fractura social dins de la nostra societat.

La veu de la dona a L'Alcorà. Una perspectiva feminista

La veu de la dona a L’Alcorà. Una perspectiva feminista presenta per primera vegada en català una selecció de textos de les més destacades teòlogues de l’islam, centrats en la lectura feminista del llibre sagrat dels musulmans.
Avui dia, ens trobem amb una sèrie d’arguments mitjançant els quals es vol justificar la discriminació de les dones musulmanes, pretesament emanats de L’Alcorà. Davant d’aquest discurs, la tasca hermenèutica és fonamental. Es tracta d’interpretar L’Alcorà des d’una perspectiva de gènere, per a posar en evidència la falta de fonament de les interpretacions patriarcals dominants. La clau està en la recuperació del que les autores anomenen ‘el Missatge igualitari de L’Alcorà’, com a expressió d’un ordre basat en la igualtat ontològica d’homes i dones, un ordre que no justifica la tutela dels homes sobre les dones, ni la segregació dels sexes, ni la desigualtat jurídica. Aquesta és l’aposta radical del feminisme islàmic, un moviment de restauració espiritual al mateix temps que de reforma social. En definitiva, el que proposa és una autèntica transformació, feta des d’una profunda vinculació amb el missatge de L’Alcorà.

El dit d'en Colom

“La majoria dels historiadors moderns fan com si la censura política no hagués existit mai. Com si els textos impresos fossin la vera expressió del cronista, sense intercessió de cap mena. I això els du de ple a la credulitat del text, a repetir sense sentit crític, ni rigor intel·lectual, el discurs que la censura ha confegit sobre els fets més rellevants de la nostra història. I el que és més greu: els porta a negar que els fets no han pogut passar de cap més altra manera. Quedar-se atrapat als paranys de la censura comporta aquestes servituds. Però els qui hem resseguit les lleis censores, els moviments dels censors, els canvis del text i dels gravats d’edició en edició, creiem que la història és un muntatge. Un muntatge perpetrat per tenir-nos bocabadats per sempre més amb unes gestes castellanes virtuals i perduts en el buit del nostre propi passat.”

Qui així s’expressa és en Jordi Bilbeny, qui en aquest llibre, El dit d’En Colom, compilació de diversos estudis, ens informa de les recerques sobre la casa barcelonina del príncep Joan-Cristòfor Colom, sobre el rei dels catalans Carles I, sobre l’Amèrica de parla catalana i sobre com la censura castellana s’ha apropiat de la història dels catalans.

Petit manual de la descoberta catalana d'Amèrica

Petit Manual de la Descoberta Catalana d’Amèrica recull seixanta textos de l’Antic Règim, en què queda ben clara la presència de Catalunya en la descoberta del Nou Món. Jordi Bilbeny comenta i interpreta aquests textos, aplegats cronològicament.

“Si ens haguéssim pres la molèstia de llegir les darreres novetats sobre la manipulació del nostre passat a mans dels censors reials en tot el que afecta la descoberta d’Amèrica, ens hauríem adonat que la història no és estàtica, sinó mòbil, mal·leable, camaleònica, interessada. Que es construeix dia a dia, generació rere generació. I que darrere d’aquesta fabricació hi ha unes clares i inexorables intencionalitats polítiques: de classe i nacionals. I ens hauríem adonat que, com que no es podia imprimir cap llibre sense que passés per les mans de la maquinària censora, els textos que ens parlen d’una descoberta catalana d’Amèrica, no els ha pogut afegir ningú, contravenint tota la legalitat impressora llavors vigent i saltant-se tots els controls reials, sinó que vénen a ser les traces que els supervisors no van ser prou diligents a esborrar, en el moment que retocaren els llibres.”

La bomba atòmica de Franco

Quan es parla d’energia nuclear, se solen oblidar els seus inicis genocides i les seves aplicacions militars. Mitjançant els reactors civils, algunes dictadures han intentat obtener plutoni militar. El seu objectiu era formar part del selecte club atòmic mundial i consolidar-se en el poder.
Militars i científics franquistes, amb el suport de sectors industrials i financers, ho varen quasi aconseguir. Espanya estaba tecnològicament preparada i disposava de laboratoris i combustible per dur a terme la bomba atòmica. Vandellòs I, el reactor de grafit-gas, era la punta de llança d’aquesta estratègia. Però al Pentàgon no li va interesar que, juntament amb la force de frappe creada a França pel general Charles de Gaulle, sorgís una potencia nuclear a la porta del Mediterrani.
Després que la CIA, el gener del 2008, desclassifiqués alguns documents secrets que demostraven que Franco i els seus homes de confiança de la Junta de Energía Nuclear volien tenir la bomba atòmica, aquest és el primer assaig que es publica sobre una qüestió que ha continuat sent tabú durant la transició democràtica. A La bomba atòmica de Franco, Santiago Vilanova ha aplegat totes les investigacions que durant anys ha dut a terme sobre el perill nuclear i el somni atòmic del dictador.

El miratge nuclear

La nova campanya a favor de l'energia nuclear va prenent força a l'Occident; els seus ecos s'escolten també al nostre país. Enfront d'aquesta campanya, El miratge nuclear prova amb dades i arguments inapel·lables que la persistent propaganda pronuclear només reprodueix caducs eslògans dels anys setanta, i ens oculta que :
-L'energia nuclear ha estat el major desastre econòmic de la història.
-Després de més de mig segle d'era nuclear, encara no estan resolts els inconvenients báscis de costos, seguretat i proliferació, i no sabem com gestionar els residus radioactius, perillosos durant mil·lenis.
-Encara que construíssim centrals nuclears a un ritme frenètics, no podríem ni tan sols substituir el parc actual abans de 2050, i per tant no solucionaríem les imminents crisis del petroli per al transport.
-Per a mitigar el canvi climátics i el declivi del petroli hi ha opcions menys costoses i menys arriscades.

Aquesta és una obra tan oportuna com incisiva i demolidora. Feia falta actualitzar la crítica antinuclear i oferir al públic no especialitzat una sòlida anàlisi de per què apostar per aquesta energia generaria més i pitjors problemes dels que s'assegura que es volen solucionar.