Totes les preguntes sobre Cristòfor Colom

Totes les preguntes sobre Cristòfor Colom

Si el Descobridor d'Amèrica, Cristòfor Colom, és de la família Colom de Barcelona; si Pals és la vila de l'Empordà des d'on se surt cap a Amèrica; si la primera administració americana va ser feta exclusivament per catalans; si els Pinçon eren portuguesos establerts a l'Empordà, en l'època que el Conestable de Portugal era rei de Catalunya; si el nom d'Amèrica ve d'Americ o Aimeric, un parent dels Colom barcelonins; si Jamaica ve de Jacme o Jama, el nom del germà de Cristòfor Colom; si Fray Bartolomé de las Casas era Bartomeu de Cases; si la censura de tot el descobriment i primera administració d'Amèrica feta per Ferran el catòlic i els seus successors, perquè la Monarquia no va voler complir els acords econòmics i patrimonials de les Capitulacions de Santa Fe amb la família Colom...

Petit manual de la descoberta catalana d'Amèrica

Petit manual de la descoberta catalana d'Amèrica

Petit Manual de la Descoberta Catalana d’Amèrica recull seixanta textos de l’Antic Règim, en què queda ben clara la presència de Catalunya en la descoberta del Nou Món. Jordi Bilbeny comenta i interpreta aquests textos, aplegats cronològicament.

“Si ens haguéssim pres la molèstia de llegir les darreres novetats sobre la manipulació del nostre passat a mans dels censors reials en tot el que afecta la descoberta d’Amèrica, ens hauríem adonat que la història no és estàtica, sinó mòbil, mal·leable, camaleònica, interessada. Que es construeix dia a dia, generació rere generació. I que darrere d’aquesta fabricació hi ha unes clares i inexorables intencionalitats polítiques: de classe i nacionals. I ens hauríem adonat que, com que no es podia imprimir cap llibre sense que passés per les mans de la maquinària censora, els textos que ens parlen d’una descoberta catalana d’Amèrica, no els ha pogut afegir ningú, contravenint tota la legalitat impressora llavors vigent i saltant-se tots els controls reials, sinó que vénen a ser les traces que els supervisors no van ser prou diligents a esborrar, en el moment que retocaren els llibres.”

El dit d'en Colom

El dit d'en Colom

“La majoria dels historiadors moderns fan com si la censura política no hagués existit mai. Com si els textos impresos fossin la vera expressió del cronista, sense intercessió de cap mena. I això els du de ple a la credulitat del text, a repetir sense sentit crític, ni rigor intel·lectual, el discurs que la censura ha confegit sobre els fets més rellevants de la nostra història. I el que és més greu: els porta a negar que els fets no han pogut passar de cap més altra manera. Quedar-se atrapat als paranys de la censura comporta aquestes servituds. Però els qui hem resseguit les lleis censores, els moviments dels censors, els canvis del text i dels gravats d’edició en edició, creiem que la història és un muntatge. Un muntatge perpetrat per tenir-nos bocabadats per sempre més amb unes gestes castellanes virtuals i perduts en el buit del nostre propi passat.”

Qui així s’expressa és en Jordi Bilbeny, qui en aquest llibre, El dit d’En Colom, compilació de diversos estudis, ens informa de les recerques sobre la casa barcelonina del príncep Joan-Cristòfor Colom, sobre el rei dels catalans Carles I, sobre l’Amèrica de parla catalana i sobre com la censura castellana s’ha apropiat de la història dels catalans.