Fins que en Colom begui a galet

Fins que en Colom begui a galet

Fer beure a galet, en sentit metafòric, vol dir enganyar algú abusant de la seva credulitat. El món sencer s’ha empassat fins a l’última glopada una Historia de España on hidalgos i pastors castellans exploraven continents i conquerien imperis, i on els inquisidors cremaven llibres i heretges al matí, però a la tarda fundaven universitats o escrivien obres d’art. Mentrestant, i sota el mateix monarca, l’onada d’humanistes i literats catalans que brillaven prometedors durant tot el segle xv s’estronca de cop i volta, i els navegants, cònsols, juristes, militars i mercaders de la Nació que havia ostentat l’hegemonia mediterrània al llarg de dos segles s’enfonsen en una ineluctable decadència. Fins que en Colom begui a galet és un recull d’articles, disposats en ordre cronològic, d’un temps en què l’estrella de la Nació Catalana va brillar més alta que mai amb la Descoberta d’Amèrica i el regnat de l’emperador Carles V. Per aquestes pàgines desfilen alts personatges dels segles xv i xvi, sempre en relació amb la figura de Cristòfor Colom com a protagonista, com a actor secundari o com a teló de fons de la història. D’una història de quan als catalans encara no ens feien beure a galet.

En Colom a Barcelona

En Colom a Barcelona

Pròleg de Jordi Bilbeny

En Colom a Barcelona és l’obra d’Antonio Rumeu de Armas que explica l’arribada del Descobridor d’Amèrica a la capital catalana, on és rebut per Ferran i Isabel. La recepció a la capital del Principat de Catalunya que tenim en la documentació s’havia discutit fins que el professor Rumeu va publicar aquest llibre el 1944. En Colom a Barcelona marca un abans i un després en els estudis colombins, una revolució acadèmica pel detall i per la precisió amb què es mostra la ciutat de Barcelona i el seu paper en el Nou Món.

Totes les preguntes sobre Cristòfor Colom

Totes les preguntes sobre Cristòfor Colom

Petit manual de la descoberta catalana d'Amèrica

Petit manual de la descoberta catalana d'Amèrica

de la Descoberta Catalana d’Amèrica recull seixanta textos de l’Antic Règim, en què queda ben clara la presència de Catalunya en la descoberta del Nou Món. Jordi Bilbeny comenta i interpreta aquests textos, aplegats cronològicament.

“Si ens haguéssim pres la molèstia de llegir les darreres novetats sobre la manipulació del nostre passat a mans dels censors reials en tot el que afecta la descoberta d’Amèrica, ens hauríem adonat que la història no és estàtica, sinó mòbil, mal·leable, camaleònica, interessada. Que es construeix dia a dia, generació rere generació. I que darrere d’aquesta fabricació hi ha unes clares i inexorables intencionalitats polítiques: de classe i nacionals. I ens hauríem adonat que, com que no es podia imprimir cap llibre sense que passés per les mans de la maquinària censora, els textos que ens parlen d’una descoberta catalana d’Amèrica, no els ha pogut afegir ningú, contravenint tota la legalitat impressora llavors vigent i saltant-se tots els controls reials, sinó que vénen a ser les traces que els supervisors no van ser prou diligents a esborrar, en el moment que retocaren els llibres.”