El dret a la peresa


Paul Lafargue
Estudi preliminar i notes de Josep Lluís Martín Ramos
Trad. Jordi-Manel Espinet i Burunat
Sinistra, 2
162 pàgs.

"El dret al treball no és res més que el dret a la misèria." Paul Lafargue, El dret a la peresa.


A Catalunya es treballa massa, aquest llibre no caducarà. El va escriure Paul Lafargue fa més de cent anys com un atac a l'obsessió productivista d'Occident: contra els burgesos presoners del sistema social i contra el gregarisme de la massa obrera. No té pretensions historicistes i juga magistralment amb la paradoxa, la ironia i el sarcasme. Lafargue es va anticipar a la reivindicació de l'oci, ja que El dret a la peresa és un cant vitalista que incita a disfrutar del màxim de temps lliure com a espai necessari per a la realització de l'individu. L'obra té molt més a veure amb la rebel·lió anàrquica que amb la idea de la revolució marxista, possiblement per la influència de Proudhon sobre Lafargue. L'obra escrita en una època en què la reivindicació del dret al treball era l'eix central del moviment obrer.

L'autor

Paul Lafargue (1842-1911) va ser gendre de Karl Marx, tot i que aquest el considerava massa arrauxat i poc formal. Va ser un divulgador del marxisme: membre del Consell General de l'Associació Internacional de Treballadors, va ser un dels fundadors, amb Pablo Iglesias, de la Federació Socialista Madrilenya. A França va estar lligat a la fundació del Partit Obrer Francès, pel qual va ser diputat. L'historiador Josep Lluís Martín Ramos ha escrit un extens estudi introductori del llibre.